Premi al seu poema "La sorra del temps"
|
La sorra del temps
Com s’escapa entre els dits la sorra del temps així la nostra sang continua esgarrapant la vida
per no deixar-ne caure cap esquitx del seu tresor. El present segueix sent curt per gaudir de sensacions ja gustejades,
i encara més per les que hem desitjat sense haver-ne aconseguit el compliment.
La primavera arriba submisa tendrejant la crua fredor del hivern fonedís, i és testimoni silenciós del nostre amor etern.
Per totes les raons, que foren infinites, i pels minuts que anem assaborint com petits dictadors del nostre viure, vull fer-te un prec irracional:
Si emmudissin els meus llavis, i el temps fos tan cruel que no em donés dels seus instants per dir-te cap paraula, apropa’m el teu cap i escolta com el cor crida: t’estimo.
|