Encar tu, encar tot el llibre

que acompanya les hores daurades;

les de viure amb l'auguri volgut.

Temps enllà, que he esperat amb batecs

mai no escrits

i que escric amb el plany del teu vers

amb paraules lliures.

T'he tingut amb la veu dels poemes

en que he aprés a saber més de tu

i escriuré en cada vers el teu vers.

Manllevo veus entre desig i enyor

sotmeto versos al ritme de la vida

i aprenc els mots dels mots que comparteixo

camino lleu no desvetllem l'amor.

I em perdo just en hores que faig nèixer

amido el temps entre pedres i mar, cada migdia

la llum encare és meva

meu és el cannt que enceto a cada full

i que va omplint el blanc d'aquest no-res

que tots tenim per tota companyia.

Tot m'acompanya. Jo trio el camí

Francesc Ferrer

Franc per estirp, indòmit imbatut,
Reptes el jou de terra presonera,
Arromançant les veus del temps perdut,
Nuant, subtil, la tasca i la quimera.
Cavaller errant, amb tu faisó estrangera
Em plau combatre, i prop del Mot vençut,
Sadollar el Ver que en ver sojorn espera.
Cavalquem sols; davant un Fat estut.

Fòbies prestes, rostres de follia,
Ermen les deus i ens barren l’Infinit.
Ran de l’afrau, quin Nord ens fa de guia?
Roman la fe que advera... tanta Nit!
El somni incert que en féu trobar un bell dia,
Rabent l’instant, que sempre hem compartit!

Maria Lluïsa Pazos escriptora, poeta i filòloga. La seva sensibilitat és un regal als sentits. Sempre homenejant  als seus amics, a tots aquells que han deixat quelcom a la seva vida i ella torna amb escreix, amb la seva ploma.

El seu darrer llibre però es del tot personal: "Jo trio el camí". Fou presentat en el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Dos dels seus poemes han estat musicats i presentats, pel Josep i la Núria, en aquest acte.   

Aquest es l’acròstic  dedicat a Francesc Ferrer, un lluitador incansable per la nostra llengua i el nostre país. Des de aquesta pàgina volem també donar-li un sentit homenatge a ell i la seva esposa Montserrat Pumerolla.