FRANCESC FERRER
FRANCESC FERRER
| Francesc Ferrer Franc per estirp, indòmit imbatut, Reptes el jou de terra presonera, Arromançant les veus del temps perdut, Nuant, subtil, la tasca i la quimera. Cavaller errant, amb tu faisó estrangera Em plau combatre, i prop del Mot vençut, Sadollar el Ver que en ver sojorn espera. Cavalquem sols; davant un Fat estut. Fòbies prestes, rostres de follia, Ermen les deus i ens barren l’Infinit. Ran de l’afrau, quin Nord ens fa de guia? Roman la fe que advera... tanta Nit! El somni incert que en féu trobar un bell dia, Rabent l’instant, que sempre hem compartit! |
La poetessa Maria Lluïsa Pazos ha escrit aquest poema que en Josep ha musicat. Es l’acròstic dedicat a Francesc Ferrer, un lluitador incansable per la nostra llengua i el nostre país. Des de aquesta pàgina volem també donar-li un sentit homenatge a ell i la seva esposa Montserrat Pumerolla i les seves tasques.
|